Julià Picornell

DE PASSAR BACINA AL CROWDFUNDING

Enhorabona! A tu, que has contribuït a donar vida a aquest projecte que tens entre les mans. Com tanta altra gent ha fet, has confiat en el talent, feineria i il·lusió d’aquest grup de joves que formen S’Altra Música. Gràcies a això hem passat d’una idea a una realitat. No era fàcil.

Enhorabona també als pares de la criatura, com no, perquè són els qui més hi han dedicat temps i gràcies a ells avui casa nostra és un espai més habitable, i el col·lectiu que enrevolta el món de la música —sovint dejectat allà onsevulla— té un racó agradable on romandre-hi.
En aquesta terra les coses de què presumim més solen ser les més males de mantenir i crec convenient que tota persona que ha fet possible aquest projecte, a més d’estar-ne orgullosa, ha de pregonar-ho.

Dit això, em ve al cap un altre projecte musical que va néixer amb les donacions desinteressades de la gent. Rondava l’any 1979 quan el capellà Pere Fons arribà a Vilafranca de Bonany. Sempre lligat a la defensa de la cultura, el capellà ajudà aquell any a crear el Club Jovent Unit, que esdevendria l’agrupació teatral Sa Paparra i que dinamitzaria, sota la direcció de Bartomeu Garí Ferriol “Pujol”, la vida sociocultural del poble.

Si no coneixeu la figura del pare Fons podeu cercar la darrera entrevista que li varen fer fa uns anys al diari Ara Balears i veureu que no respon a la imatge que hom sol tenir d’un frare catòlic. Només un extracte: “Per sentir contes i rondalles, la gent no ha d’anar a missa. Hem d’explicar Jesucrist des de la veritat. Amb això vull dir que si un empresari té cent empleats i hi ha capacitat per tenir-ne mil, els ha de tenir, però la riquesa s’ha de repartir. I és ver que s’ha de valorar el bon cap d’un empresari, però no pot ser que s’endugui 20 milions d’euros de benefici mentre la cambrera de pis guanya 700 euros al mes i es veu obligada a fer hores de més. No parlam d’almoina, sinó de justícia social”.

Idò en els seus pregons el pare Fons va demanar al poble de Vilafranca que ajudàs un jove vilafranquer que tenia interès per la música a finançar el seu primer disc. I d’un parell de dies de passar bacina es va pagar el primer disc de Tomeu Penya, Tomeu Penya Canta a La Vila.

Aquell disc sintetitza el traspàs d’un temps que ja no hi és. Ens conta una Mallorca que avui només podem veure a les fotos antigues. I fusiona l’herència musical amb les noves tendències. Penya continuarà anys després desenvolupant aquest relat però aquell embrió, amb la innocència que solen tenir els primers discs, n’és un bessó genuí i irrepetible.

El disc, que és un dels discs cabdals de la música popular mallorquina, donà inici a una carrera que encara ara avui perdura i que no podríem resumir ni en un número monogràfic d’aquesta publicació. Per no parlar de la influència que ha tengut. Qui sap, però, què hauria estat d’aquell músic si la gent no hagués cregut en ell i hagués posat un parell de pessetes i duros a la bassina.

Per això hem de celebrar el naixement de S’Altra Música. Perquè sabem on i quan neix però no sabem fins on arribarà. No sabem quines connexions possibilitarà, quins descobriments ens proposarà ni quantes vivències tendrem gràcies a ella. Però a la fi és aquí.