DITADES DE MELJoan Llinàs OSSIFAR I L'ÚS DE...

DITADES DE MELMaria Amorós ADAMISME MUNDIAL Z...

Divendres passat, quasi per casualitat, vaig acabar al Sónar veient Aphex Twin, després de deu hores conduint a través de les autopistes europees. Va ser el final inesperat a un viatge en furgoneta de tres dies i dos mil quilòmetres. De fet, tan inesperat que, hores abans, havia jurat i rejurat al meu company de viatge que les meves ganes d’anar al Sónar, després de la pallissa que ens estàvem pegant i la pau d’esperit que havia experimentat el dia abans al Llac Léman, eren igual a zero.

DITADES DE MEL Júlia Mérida     ESCENA...

Redol (m, s.): Sector de la societat illenca establerta sobretot al Pla de Mallorca, part de Quíbia i en menor mesura al Raiguer, que consumeix esdeveniments culturals i festius, comparteix gust musical i una ideologia política (almenys a grans trets) i es topa, constantment, als indrets assenyalats.

DITADES DE MELAntoni Trobat   LA GRAN...

DITADES DE MEL   GUANYAR EL RELAT Fa una...

DITADES DE MELConstança Amengual   EL...

L’any 1972 l’empresa de videojocs Atari crea el Pong, un dels primers i més famosos videojocs de la història i que alhora aconseguí tot un prodigi tecnològic per l’època: afegir un efecte de so a la partida. Un so únic i senzill, però molt característic i rellevant perquè seria el punt de partida de la interacció entre videojocs i música. Pocs anys després, l’empresa Taito aconseguia afegir una melodia sencera al videojoc Gun Fight, i cap al 1978 tregueren l’exitós Space Invaders amb el qual, per primera vegada, es transmetien sonorament aspectes sobre l’evolució de la partida a través de la fusió d’efectes de so i melodia. A partir d’aquí la interacció entre música i videojocs evolucionà a un ritme espectacular.

Enhorabona! A tu, que has contribuït a donar vida a aquest projecte que tens entre les mans. Com tanta altra gent ha fet, has confiat en el talent, feineria i il·lusió d’aquest grup de joves que formen S’Altra Música. Gràcies a això hem passat d’una idea a una realitat. No era fàcil.

Un cop vaig sentir algú —crec que era en Tomeu Mulet de Polseguera— comentar sarcàsticament (sí, era sarcasme, probablement era en Tomeu, sí) el contrast entre com de difícil era posar d’acord un grup d’amics per anar a un concert i el consens espontani que sorgia quan algú, en canvi, proposava anar a comprar cocaïna.