ARA XERR JO!
Inès Mateu
FOLKLORE AMB PURPURINA
No us passa que teniu idees just al moment que teniu els ulls tancats i estau a punt d’adormir-vos? A mi si, i “folklore” va ser una d’aquestes que em va fer despertar de cop. No era la primera vegada que em passava. Ho veia clar. És pràcticament una força física. Les lletres, però, havien de dur purpurina per fer honor al punt eclèctic de la vetllada. “Folklore” hauria pogut ser un homenatge a la cançó amb títol homònim del gran grup Ànimos Parrec. Enginyosa lletra afinada a la cruel realitat, per cert. Qüestió, però, no era directament pels de Sant Joan, sinó que el missatge simbòlic anava més enllà. He pensat en totes les vegades que hem rebutjat “lo nostro”, i criticam l’abús de l’exaltació de les festes populars i la gastronomia tradicional als mitjans de comunicació —”A IB3 només treis menjar o pagesos”—. He pensat en totes les vegades que hem mirat una mica per sobre les espatlles quan hem escoltat una lletra que fa honor a “un rubiol, una panada, lo que era una arada” o al “chipirón per tercera vegada”. Però que quan sona Irreals al Nadal Eclèctic tots quedam amb ganes que la cançó continuï; alerta, que ara tots volem aprendre ball de bot. Tampoc no ens faltarà al nostre outfit el collar de la creu mallorquina que ens va regalar la padrina quan combregàrem. Això és, doncs, el “folklore amb purpurina”.