ARA XERR JO!

Pau Franch Siquier
@pfranch

TWITTER MALLORCA I L’EFECTE BOMBOLLA

Sempre he tengut la sensació que els usuaris de Twitter Mallorca atribuïm el que passa dins el panorama X de Mallorca (sigui musical, sigui del que sigui) a allò que llegim d’altres usuaris. Spoiler: res més allunyat de la realitat.

Posem l’exemple més clar: la Mobo. Dos mesos abans que arribi la MoboFest, tot Twitter Mallorca treu fum amb “mobodelets”, “mobonedes” i “mobocoses” vàries. I no és per manco. Que un grup d’amants de la música muntin un festival d’aquestes dimensions de manera autogestionada i sense cobrar un cèntim és per treure’s el capell. El resultat foren unes 4.000 persones citant-se a Lloret de Vistalegre per assistir a un dels millors festivals i més necessaris de Mallorca. En canvi, quan es va anunciar el Canet Rock Mallorca 2022, tot Twitter anava ple de hate. Amb molta, molta sort et topaves alguna piulada donant-hi suport. El resultat? 12.000 assistents a la seva primera edició a Mallorca.

No penseu que amb això estic dient que un festival sigui millor que l’altre, Déu me n’alliberi. De fet, cada any que la feina m’ho permet vaig religiosament a la Mobo, així com esper poder anar cada any al Canet Rock Mallorca. El que vull dir és que el que passa a Twitter no reflecteix la realitat sociocultural de Mallorca, ni prou fer-s’hi. Per sort, tenim un ventall molt ample de públic amb gustos molt diversos. De fet, si el públic mallorquí fossin únicament els usuaris de Twitter Mallorca, ni grups com Xanguito tendrien més de 40.000 oients a Spotify, ni grups com O-ERRA vendríem 700 entrades de l’Auditori de Manacor en menys d’una hora (perdonau-me, però havia de bravejar).

I això em duu al següent tema: vivim un moment d’efervescència creativa enorme, sí. El fet és que, com bé diu Martí Colom al seu article Indie-Gència Nacional, manquen grups que facin música comercial, i gran part dels grups novells fan indie. Però realment això és culpa dels “hípsters-moderns-alternatius-indies fills de família catalanoparlant de classe mitjana-alta amb inquietuds culturals”, a.k.a. gent “del pal”? Per què els joves que s’atreveixen a començar a fer música en català prefereixen fer música indie, i n’hi ha gairebé pocs (si és que n’hi ha) que facin quelcom més comercial? Malauradament no en tenc la resposta. Potser a Mallorca, avui en dia, allò realment alternatiu és fer música mainstream.

Diu en Martí Colom que “la gent “del pal” es dedica a menysprear sistemàticament les escasses propostes musicals aspiracionalment mainstream que es fan per aquí”. Jo no sé si està generalitzant, però sí que puc dir que he viscut alguna situació de menyspreu per part d’algun artista “del pal” pel simple fet de fer música comercial. Tal vegada el que és realment necessari és fer xarxa i construir un panorama musical més sa, on tots els artistes respectem i donem suport incondicional als companys de gremi que intenten tirar endavant un projecte fet en català, i no menysprear ningú pel simple fet de ser mainstream. Perquè ja vos dic, i xerr amb coneixement de causa, que això és una feina que requereix un esforç i un temps que la gran majoria de mortals no tenim.

Sigui com sigui, s’han de desestigmatitzar els estils. Tenim els espais i tenim el públic. Però per trobar-lo potser hem de fer un zoom out de Twitter i intentar veure-ho tot amb perspectiva.